Com de set el cérvol brama

Com de set el cérvol brama,
pel corrent ple de frescor,
així l'ànima em clama
pels teus dolços rius, Senyor;
doncs té set del Déu vivent
i, seguint-lo, va dient:
Déu meu! Déu meu! Quan s'acosta
l'hora de veure el teu rostre?

És mon pa llàgrimes soles,
nit i jorn, per tot indret,
quan em diuen: Aleshores,
del teu Déu que se n'ha fet?
Prou enyoro el temps bell,
De l'anar al temple d'Ell
quan amb els fidels cantava
sa lloança benaurada.

Va passar damunt ma testa
tot l'oneig del teu furor,
però ara la tempesta
ha cessat, pel teu amor.
Al mati em guiaràs,
a la nit cantar faràs
el meu cor amb alegria
al teu nom, Déu de la vida