De la creu, Jesús, amor meu

De la creu, Jesús, amor meu,
pengeu a prop del morir.
 I Jo us miro, i... com pot ésser,
que jo pugui subsistir?
O no conec què és l'amor
O no comprenc mon error

No sabria que pel meu bé,
us alçarem a la creu,
si per gràcia no em donéssiu
consciència del pecat meu.
Ans, ara, com que tinc fe,
ella em guia i ja ho sé.

Sé que són les meves culpes,
que claven els vostres peus,
i els pecats meus que destrossen
les vostres benignes mans.
Mon orgull ha despullat
aquest cos, tan maltractat.

Sé que tot esta complert ja,
amb la terrible passió,
i que del pecat sóc lliure;
sóc un filí del vostre amor:
Perquè l'anima ara veu
el valor que té la creu.