Astre que jo miro

Astre que jo miro, roca on estic,
guia en qui jo fio, bacle pel fatic,
pa que em dóna vida, font on prenc repòs,
terme al qual aspiro; tot, Senyor, sou vós!

Sense vós, coratge d'on em pot venir?
Mon feixuc bagatge, qui el pendria, qui?
Sense vós, veuria en un no res fos,
fe, esperanva, vida. Tot, Senyor, sou Vós!

Doncs, així ma via cap enllà vull fer,
fins sonar la crida i ja a casa ser.
I, amb cantúria nova, cridaré joiós:
Res ma vida us porta, Tot, Senyor, sou vós!