Vós sou Senyor ma fortalesa

Vós, sou, Senyor, ma fortalesa,
ma roca viva sou, Senyor;
en vós s'empara ma feblesa,
que sou el Crist mon salvador.
Retut d'angoixa us he cridat,
1 vós, clement, m'heu escoltat.

Sou nostre ajut en la quimera,
refugi nostre en la dissort;
el que us coneix en vós espera,
i el condoïu sempre a bon port.
Puix cap no haveu abandonat,
dels qui, de cor, us han cercat.