Déu que per sempre

Déu, que per sempre s'obri el meu llavi
per beneir-vos, per donar-vos glòria
Perquè no oblida el vostre amor de pare,
mai, la memòria.

Quan jo anava pel camí maligne,
tot el que veia era boira obscura.
Vàreu mirar-me i el mirar va ésser,
la llum més pura.

Quan amb vergonya abatia el rostre,
cansat de viure sota un jou innoble;
amb l'amor vostre, Vós vàreu donar-me
un viure noble,

Quan en els mèrits d'insensat fiava,
Ja ma¡ el cor meu amb amor batia.
Ara, tranquil, bat, perquè ja per sempre
en Vós confia.

l quan m'arribi ja l'hora darrera
per a volar a l'Eternal Presència,
he de trobar junt amb la gran justícia,
de Déu clemència.